Els drets immemorials del poble català

28.08.2025

Som una nació europea mil·lenària, amb llengua, cultura, tradicions, institucions i constitucions pròpies i sobiranes des del segle X

Una nació fundada per Carlemany

La nació catalana té més de 1200 anys d'història, va ser fundada primer en comtats per Carlemany durant la reconquesta carolíngia a partir de la dieta de Paderborn de l'any 777 dC, on s'establia l'alliberament de les ciutats de Barcelona, Girona, Osca i Saragossa per formar una marca o territori de frontera que evités les incursions sarraïnes al continent.

Amb el temps va anar creixent per l'acció valerosa dels seus comtes i evolucionant fins a la unificació i plena sobirania a partir de l'any 987 quan va esdevenir independent amb el Comte Borrell II, al no renovar el seu vassallatge amb el rei Franc.

Llengua, cultura, tradicions i constitucions

Alhora, cal destacar que la nació catalana gaudeix d'una llengua, cultura, tradicions, institucions, moneda, constitucions i dret propi des de l'edat mitjana fins a la traïció d'Utrecht de 1713 i la posterior annexió i supressió de les seves institucions amb el Decret de Nova Planta de 1715.

400 anys de lluita per recuperar la sobirania

En els últims 400 anys s'ha proclamat 3 vegades la República Catalana, amb el president Pau Claris l'any 1641, el 1931 amb el president Francesc Macià i el 2017 amb el president Carles Puigdemont; 

S'ha proclamant l'estat federal 2 vegades amb el president Baldomer Lostau l'any 1873 i el president Lluís Companys l'any 1934 

I restaurat 1 vegada el Principat l'any 1875 amb els presidents Rafel Tristany i Francesc Savalls.

S'ha apel·lat dues vegades als organismes internacionals

La primera apel·lació per al reconeixement internacional de la nació catalana fou una iniciativa del Comitè Nacional Català l'any 1919 davant de la Societat de Nacions, liderada per Daniel Domingo i Montserrat, Vicenç Albert Ballester i Francesc Macià

Posteriorment la segona apel·lació arribaria l'any 1945, amb el Consell Nacional de Catalunya delegació de NoVa York, davant de les Nacions Unides durant la conferència fundacional de San Francisco, liderada per Josep Carner i Ribalta, Josep Fontanals i Josep Ventura i Sureda.

S'han mobilitzat milions de persones a favor de la independència

Durant l'època contemporània s'han mobilitzat milions de persones des de la base, les entitats i les institucions per reclamar la independència. 

Des de l'any 2006 amb la manifestació pel dret a decidir, els deu mil a Brussel·les de l'any 2009, la primera consulta popular d'independència de l'any 2009 a Arenys de Munt, la Coordinadora de consultes populars de l'any 2009 a 2011, la manifestació contra la retallada de l'Estatut de 2010, la manifestació milionària de l'11 de setembre de 2012, l'espectacular Via Catalana de 2013, la Via de la V baixa de 2014, la consulta del 9N de 2014, les diades milionàries del 2015 i 2016  i el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, per posar alguns exemples que demostren la irrenunciable voluntat popular del poble català. 

S'han fet més de 500 referèndums populars i 2 des de la Generalitat

Els referèndums van començar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, de forma popular i ben aviat varen multiplicar-se fins el 2009 amb la Coordinadora de consultes populars en més de500 municipis de Catalunya, que varen mobilitzar a més de 1 milió de catalans.

Posteriorment arribaria el torn de les institucions amb la consulta del N9 de 2014, promoguda pel president Artur Mas i amb una participació de 2.344.828 vots emesos.

I finalment el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, promogut pel president Puigdemont amb una participació de 2.286.217 comptabilitzats i uns 750.000 confiscats per les forces policials.


S'ha proclamat la independència el 10 i 27 d'octubre de 2017

El 10 d'octubre de 2017 els representants legítims del poble de Catalunya, formats per la majoria absoluta dels diputats del Parlament i pertanyents als grups de Junts pel Sí i la Cup, varen signar a l'auditori del Parlament el manifest de declaració d'independència de Catalunya.

Manifest que posteriorment va ser suspès pel President Puigdemont per facilitar unes negociacions trilaterals amb Espanya i la Unió Europea que no van prosperar, fet que va desencadenar la posterior ratificació en seu parlamentària de 27 d'octubre. 

la fase declarativa ja s'ha acabat, ara toca obtenir el reconeixement internacional per superar la fase de substitució del poder ocupant


Fases per la independència

Totes les nacions passen per 5 fases abans de fer efectiva la seva llibertat nacional:

1- la fase de mobilització on el poble és mobilitza per la causa,

(Superada amb les mobilitzacions socials del 2006 a 2017).

2- La fase de legitimació on el poble ja és majoria,

(Superada amb els referèndums populars i institucionals de 2014 i 17).

3- La fase de declaració on els líders del poble declaren la independència,

(Superada amb la declaració de 10 i 27 d'octubre de 2017).

4- La fase de substitució on el poble expulsa el poder ocupant ja sigui per la força o per la pressió del reconeixement internacional, com va passar amb l'autonomia de Guinea Equatorial l'any 1968.

(Pendent de realitzar l'apel·lació a les Nacions Unides per evitar una guerra d'independència).

5- La fase de constitució que permet al poble crear les seves pròpies institucions i administrar-se.

(Pendent del reconeixement internacional i el control del territori).