El precedent del Marroc de 1944 a 1956

Molt poca gent recorda que el Marroc era un territori administrat per França i Espanya des de l'any 1912 amb el Tractat de Fes i el posterior Tractat francoespanyol de Madrid del mateix any, obtenint Espanya el control principalment del nord, del Rif i una franja del sud al Cap Juby.

Durant aquest període s'aplica un règim d'opressió colonial que reprimeix als seus ciutadans i persegueix a la dissidència, postergant la llengua i la cultura pròpia per la colonial, l'espanyol i francès.

L'any 1944, el partit nacionalista ISTIQLAL proclama la independència i reclama al Sultà Mohamed V, com al seu cap d'Estat, aquest fet comporta l'oferiment de França de l'Autonomia per Marroc. Oferiment que el partit i el Sultà rebutjarà absolutament, fixant la independència com a única solució definitiva acceptable.

Per aquest motiu el Sultà serà destituït i exiliat primer a Còrsega i després a Madagascar per impedir la seva influència i activisme pro independència.

Paral·lelament, la dissidència marroquina internacional mobilitzarà els seus partidaris i el 19 de desembre de 1952 aconsegueixen que 13 estats de les Nacions Unides sol·licitin el reconeixement del dret a l'autodeterminació i independència del Marroc. 

Reconeixement previ a la independència de L'Assemblea General, que posarà França i Espanya contra les cordes i les obligarà a facilitar el seu traspàs de sobirania.

El 2 de març de 1956 França faria el seu traspàs de sobirania i Espanya el 7 d'abril del mateix any, signat pel mateix Francisco Franco, un any després d'ingressar a les Nacions Unides. El seu ingrés l'any 1955 obligarà al règim franquista a respectar el dret d'autodeterminació dels pobles i la descolonització dels mateixos.